Taller Coreogràfic
Coreografia, literalment “escriptura de la dansa”, (també anomenada composició de la dansa), de les Paraules gregues “χορεία” (dansa circular, corea) i “γραφή” (escriptura). És l’art de crear escriptures en les que succeeixen moviments. El terme composició coreogràfica també es refereix a la connexió de les estructures de moviments.
El coreògraf fa referència a la seua vocació com una “necessitat d’expressar”. Expressar és la paraula que sembla descriure millor esta comunicació compartida; malgrat açò, no atén al que l’especialista en comunicació entendria com acte d’enllaçar a l’emissor amb el receptor. Per l’artista, esta línia està present, però no és directa ni tan explícita. L’espectador està en la ment del coreògraf però com un ens abstracte, semblant a l’espai obscur que limita l’escenari. Existeix una preocupació per este suposat espectador desconegut a qui es dirigeix l’expressió, però al final de conters no se li pren molt en consideració durant el moment de la creació.
Pel coreògraf és necessària la presència de “l’altre”: públic, crítics, promotors, i malgrat que no pense directament en ells quan munta la seua obra, la seua presència és ineludible i causa angunia, ja que “l’altre” és com un espill que li torna la seua pròpia mirada i li deixa ser. El creador es sent amb l’obligació de dir als altres el que està al seu interior; treballa per donar forma a un producte que després descarta per complet o guarda en la memòria com a experiència acumulada.
